Post 2: Reflexió sobre la personalització
Primer de tot m’agradaria esmentar una cosa. Mirant el vídeo de TED Talks i llegint els articles la veritat que m’he quedat una mica pensativa. Sempre ens estan recordant aquest tipus d’arguments, però, mai acabem de ser conscients al cent per cent. Quin seria l’ús que hem de fer perquè aquest sigui l’adequat? És una crítica constant que es fa, però des del meu punt de vista no hi ha retorn. Som esclaus del sistema digital. La personalització dels serveis pot esdevenir un fet positiu, sempre que, com esmenta Pariser (2011), l’algoritme ens avisi de les restriccions que fa, així podem escollir també d’allò que se’ns priva. Assumint aquestes restriccions, entenc que les aplicacions del meu PLE és el “reflex” del que Internet creu que soc. I ja no només les aplicacions, sinó el que les aplicacions em mostren; les idees que em mostra Pinterest, els pòdcast que em recomana Spotify, les pel·lícules i documentals de Netflix i Amazon vídeo, etc. Per tant, la personalització, crec que...