Post 1: PLE+ reflexió

 A continuació, us adjunto els dos PLE i una petita reflexió: 

El primer PLE és més ampli, hi ha més eines digitals de diferents característiques. Algunes són més plantejades per l’oci, d’altres més acadèmiques i d’altres per a reflexionar (word, power point, etc.). El segon, en canvi, està més limitat. Trobem només quatre aplicacions i, per tant, mostra que s’utilitza per a un ús diari bastant bàsic.

Per entendre-ho s’ha de tenir en compte que el primer PLE és meu, treballadora i estudiant de la UOC, així doncs, estic més en contacte amb les tecnologies i les utilitzo no només per oci sinó també per ús acadèmic o professional. Per altra banda, el segon PLE pertany a la meva mare, una dona de quaranta-sis anys que mai ha tingut un contacte tan estret amb el món digital. La meva mare és d’origen marroquí i, en el seu temps, no va poder accedir a l’escola, és per això, que ara, “s’autoeduca” a ella mateixa a través de vídeos de YouTube realitzats per diferents professionals. Aquests, els comparteix amb els amics o la família per WhatsApp. La seva cultura digital està molt limitada fent així, que les competències digitals no siguin suficients “per a poder treure’n profit” (Ortoll, 2022). Si la meva mare disposés d’una alfabetització digital, segurament, podríem veure moltes més aplicacions en el seu PLE i, segurament, la seva “font d’informació” no seria només YouTube sinó que es mouria per altres plataformes. “L’alfabetització digital ha de tenir com a objectiu que les persones tinguin prou autonomia per a desenvolupar-se en qualsevol situació en el context de la societat de la informació” (Ortoll, 2022).

Disposar d’un PLE, des del meu punt de vista, ajuda a visualitzar aquells recursos que tenim a l’abast i que utilitzem per al nostre aprenentatge. Segons Abell i Castaneda (2010 pág. 4), “internet és avui dia la font més gran d’informació i l’entorn més important d’aprenentatge sobre moltíssims temes”, connecta a les persones i facilita una comunicació. Ser conscients d’aquestes eines, permetrà aquest aprenentatge informal i l’ús “d’un servei i eines en funció de les necessitats de la persona” (Adell i Castaneda, 2010 pàg.11). És una manera d’autoorganitzar-se de cara al seu aprenentatge tenint en compte la informació que es té al voltant.

Al darrer any he introduït, blogger, canvas i ChatGPT. Aquesta última és una intel·ligència artificial. Com a avantatge, agilitza l’obtenció d’informació, ja que ChatGPT proporciona una resposta ràpida, per tant, s’estalvia temps. L’inconvenient és que si s’utilitza per a fins acadèmics, el risc d'obtenir plagi és molt alt a més que, com a estudiants, es pot desenvolupar en una falta de creativitat i de reflexió. A més, no s’ha de caure en el pensament que la IA és perfecte, no ens oblidem que “es tracta d’una màquina, que pot fallar, i que ens agafem les seves respostes” (Gibert, 2023) com si es tractés de certesa completa.