Post 5: Reflexió final
M'agradaria començar amb una petita reflexió sobre l'assignatura. Amb tota la sinceritat, ha sigut una assignatura que he subestimat, "Dinamització social digital?? Per què? Si el nostre objectiu és treballar amb persones vulnerables socialment, no?"
Això és el que em passava pel cap a l'hora de matricular-me, ara bé, de primeres no som conscients, moltes vegades, del privilegi que tenim. Com que estem tan endinsats en el món digital i hem crescut entre mòbils i ordinadors, inconscientment donem per suposat que tothom en té o tothom sap donar-li una funció. Però l’assignatura ha anat més enllà del que em pensava, la meva idea era que ens “mostrarien” com ensenyar a utilitzar segons quines eines a segons quins col·lectius, però, ha sigut més profunda. Aquesta assignatura m’ha permès prendre consciència de la bretxa digital i com aquesta afecta la integració de les persones en les societats.
La revolució digital ha sigut molt gran, en poc més de vint anys hi ha hagut un desenvolupament de les eines digitals increïble i, molts col·lectius no han pogut adaptar-se a aquest ritme no només per falta de ganes sinó també, per falta de recursos.
El primer post ja em va fer veure la diferència abismal que hi ha entre dues generacions. El PLE em va ajudar a visualitzar aquesta diferència i a més, va servir com a exercici de reflexió. El PLE de la meva mare es resumia en quatre aplicacions mentre que el meu arribava a les vint-i-vuit. És important que es tingui en compte no només els recursos que una persona té sinó, també, l’alfabetització digital de la persona. És a dir, la meva mare treballa i viu la vida “normal” d’una persona de classe mitjana això vol dir que pot tenir els recursos digitals bàsics com és el mòbil, un ordinador, una tauleta, etc. Però, no compta amb una alfabetització digital, és a dir, per més que tingui les eines, no les sabrà utilitzar per a la generació en la qual està i perquè també és una persona que no ha après ni a llegir ni a escriure fins a l’adultesa, això s’anomena bretxa digital d’ús.
La bretxa digital no s’arreglarà amb un parell de tallers d’informàtica perquè si una persona gran en situació de vulnerabilitat li ofereixes un curs d’informàtica, però a casa no té un ordinador per poder realitzar tràmits (per exemple), estem fomentant la bretxa digital d’accés. Ens trobem davant una segregació social entre aquells que tenen i poden i aquells que no tenen i tampoc poden. Les possibles solucions per a fets com aquests, per pal·liar les desigualtats digitals, són les que reflexionava al post 3 d’aquest Blog.
Per sort, des del meu punt de vista, com a professionals estem sent cada cop més conscients de la realitat digital d’algunes persones. I, gràcies a assignatures com aquestes podem plantejar-nos possibles propostes per a afrontar la bretxa digital. Ja n’hi ha moltes propostes i ho hem pogut veure en el Repte anterior amb els projectes i els serveis. A més, tenir la guia DigComp 2.2 a mà penso que és una eina de la qual es poden treure moltes idees en funció de les competències digitals que es plantegen.
La tecnologia ha d’estar a l’abast de tothom perquè està esdevenint un dret bàsic entre la ciutadania i, tenir present aquest àmbit d’actuació, pot marcar molta diferència dins de la realitat que viuen moltes persones aïllades digitalment i, com a conseqüència, en alguns casos, socialment.
Moltes gràcies per haver seguit el fil d'aquest Blog!
Fàtima El Attar
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada