Post 2: Reflexió sobre la personalització

 

Primer de tot m’agradaria esmentar una cosa. Mirant el vídeo de TED Talks i llegint els articles la veritat que m’he quedat una mica pensativa. Sempre ens estan recordant aquest tipus d’arguments, però, mai acabem de ser conscients al cent per cent. Quin seria l’ús que hem de fer perquè aquest sigui l’adequat? És una crítica constant que es fa, però des del meu punt de vista no hi ha retorn. Som esclaus del sistema digital.

La personalització dels serveis pot esdevenir un fet positiu, sempre que, com esmenta Pariser (2011), l’algoritme ens avisi de les restriccions que fa, així podem escollir també d’allò que se’ns priva. Assumint aquestes restriccions, entenc que les aplicacions del meu PLE és el “reflex” del que Internet creu que soc. I ja no només les aplicacions, sinó el que les aplicacions em mostren; les idees que em mostra Pinterest, els pòdcast que em recomana Spotify, les pel·lícules i documentals de Netflix i Amazon vídeo, etc.

Per tant, la personalització, crec que afecta més en el contingut que mostren les aplicacions i no tant en les aplicacions que esculls. Sí que és cert, que plataformes, com Instagram, t’anuncien altres aplicacions (en el meu cas de roba) perquè te les descarreguis.

Així doncs, com comenta Sampedro (2018), som “ostatges d’un miratge”, les xarxes digitals no deixen de ser “plataformes publicitàries per animar-nos a teixir la “nostra” xarxa”. Aquesta esdevé unipersonal i està feta exclusivament per nosaltres. Per tant, “internet nos va a mostrar lo que piense que queremos ver y no necesariamente lo que tenemos que ver” (Pariser, 2011, min.03:42).

Finalment, com a curiositat, he decidit fer comparació de l’aplicació de YouTube, ja que és l’aplicació estrella del PLE número dos, li he donat un cop d’ull per veure tots els vídeos i “Reels” recomanats. Aquests són de temàtica política actual, d’educació encarada a la psicologia i d’educació infantil. Per altra banda, entro a la pàgina inicial del meu YouTube (cal esmentar que entro molt poc) i em surten cançons que sentia fa molts anys i vídeos relacionats amb el Ramadà. Em sembla graciós perquè tot i que no sóc usuària intensiva de YouTube, aquest sap que soc musulmana i em mostra vídeos relacionats amb el nostre mes sagrat, el Ramadà.

Acabo aquest Post amb la següent cita:

“It will be very hard for people to watch or consume something that has not in some sense been tailored for them” (Eric Schmidt citat a Pariser, 2011, min.03:53)